MATISSE: Joaquina
Sempre anem buscant alguna cosa. De vegades pensem que està al final del camí i correm sense respir. El perill d'aquesta actitud és que pot ser no arribem al final i aleshores la caminata haurà sigut inútil. O que arribem i allò que trobem no es corresponga amb les nostres espectatives. El resultat és el mateix.
Podem recórrer-lo en forma de passejada, atents a les voreres, a l'aire que repirem, als sorolls que escoltem, dotant de significat i acceptant tot allò que ens ve a l'encontre o que busquem quan seiem a l'ombra d'una figuera.
Què busquem quan llegim un llibre o mirem un quadre, quan anem a vore una pel·lícula?
Tot és lícit. Des del partit de futbol a la pel·lícula magistral en v.o., des del reality show fins al tractat de filosofia.
Trobarem el que busquem. Qui no s´ha hagut d'engolir algun culebrón quan va a veure als pares? Mentre la mare plora identificant-se amb l'heroïna, nosaltres estem atents a la mala interpretació dels actors, a la inverosimilitut de la trama, a la reflexió sobre l'utilització rastrera de les emocions per damunt de les raons...
Un bon llibre, una bona pel·lícula, una bona obra d'art és la que ens dóna respostes, la que, inclús, ens regala preguntes que no ens havíem formulat. La que materialitza en forma d'imatges o de paraules allò que intuiem però no podíem concretar.
Tot és lícit. El que busca l'entreteniment a base de bromes grolleres i escatològiques anirà a veure la comedieta americana d'estudiants. I eixa pel·lícula serà bona per a ell si compleix les seues espectatives. El que busca el sentit de l'existència es refugiarà en Bergman. El que
busca sensacions físiques triarà una porno, una de terror o de violència...
En un altre nivell estan els estudiosos, els especialistes, que deixen la satisfacció immediata i primària, i tracten de vore l'obra d'una manera racional, objectiva. Identifiquen cadascuna de les peces de l'engranatge, la relació entre elles, els mecanismes que fan possible o no que les intencions de l'autor es materiatlizen... En aquest camp, evidentment, no tot és lícit. Ací no té el mateix valor El Quijote que la novel·la de Corín Tellado.
Llegir-los és sempre interessant. Encara que no arribem mai al seu coneixement exhaustiu de l'obra (i no siga eixe, segurament, el nostre propòsit), sí que ens obrin noves perspectives de gaudi al proporcionar-nos eines més eficaces que les que teníem.
Ací cal tindre una cura especial en no caure en la impostura del papanatas, que no té criteri propi i adopta sense condicions tot allò que diu el gurú.
No hem de tindre por a l'art. Pot ser que ens passen desapercebuts tots aquells aspectes que li donen valor a una obra que nosaltres qualifiquem de nímia. Pot ser que ens deixem seduir per una façana brillant però buida. Però busquem dins de nosaltres si ens commou, si ens dona serenitat, si ens inquieta, si ens fa pensar. Si ens atrevim, a poc a poc sentirem la necessitat de trobar les claus que han fet possible eixa primera emoció: buscarem l'anàlisi d'aquells que en saben més que nosaltres. Acabarem sent posseidors del Viagra de l'art.
PHILIP SCOTT JOHNSON: Women in art
...
En els dos olis ací reproduits, Retrat de Clara Pitxer i La Toscana, apareix l'arbre emblemàtic del pintor: el xiprer. 
